Al llarg de tot el festival, la organització del Drac Novell ha intentat interactuar permanentment amb el públic potencial del concurs: estudiants universitaris d’arreu del món. Les tècniques que han utilitzat però, no han estat en tots els casos bidireccionals i interactives, sinó que s’han limitat a informar i comunicar terminis, localitzacions i tipologies de concursos entre d’altres aspectes.
En aquest article s’analitzarà la comunicació d’un reputat festival de comunicació, valgui la redundància, on es manifestarà la poca creativitat i ànsies de compartir la rellevància de l’esdeveniment; a més a més, a mesura que vagi avançant es proposaran algunes idees per tal de millorar la coneixença d’aquest, així com per incrementar-ne la participació.
Primerament, el Drac va comunicar-se via e-mail amb el públic potencial del concurs; tanmateix, la seva base de dades però, no va tenir en compte nous talents emergents que no havien participat mai en aquest. És cert que a moltes de les universitats s’havien penjat cartells amb la pàgina web del concurs, tanmateix, aquests són més ineficients que un joc virtual capacitat per recollir noves dades de possibles usuaris. Un punt a favor del festival, quan a l’ús de noves tecnologies, ha estat la creació d’un grup a Facebook, tanmateix, no ha estat massa exitós, ja que només ha reunit unes dues-centes persones, la majoria d’elles vinculades a la Universitat Pompeu Fabra o altres campus catalans.
Un altre punt interessant són els e-mails recordatoris de les fases del concurs, pel meu gust, una mica abusius i repetitius; a més a més, en aquest no es jugava amb les eines virtuals, sinó que es limitaven a textos en “blanc i negre” i el document adjunt; es podrien explotar vies creatives, fins i tot, per donar a conèixer els concursos…utilitzant audiovisuals, receptes, manuals d’instruccions o vinyetes de còmics; maneres diferents que criden l’atenció, i el conseqüent interès del públic. A més a més, d’aquesta manera la percepció de l’acte esdevindria més notòria i imaginativa, demanant el mateix nivell als seus participants.
També cal apuntar la web del drac, interna a la de l’Associació Empresarial de Publicitat, aquesta es mostra és molt senzilla, es presenten els documents necessaris per participar al drac i es demana a l’usuari que se’ls descarregui. Aquest fet pot resultar incòmode i poc pràctic, no és un espai dinàmic, ni interacciona amb el públic…la construcció d’una pàgina capaç de mantenir una comunicació bidireccional amb els estudiants seria ideal: un blog, un contacte permanent, edicions passades, mostra de les peces guanyadores; d’aquesta manera es podria conservar una gran hemeroteca creativa, on futures generacions podrien estudiar la petjada del passat.
Per últim, m’agradaria comentar un full de satisfacció que van lliurar als assistents de l’últim acte, el del lliurament de premis. Aquest comprenia diversos aspectes: qualitat de so, nivell de les peces o la organització de l’esdeveniment entre molts altres punts. Cadascuna d’aquestes observacions podia ser avaluada de l’1 al 5, en funció del nivell d’acord o desacord; crec que aquesta tècnica es positiva ja que es pot obtindre una percepció general de les impressions del públic, tanmateix, en un moment de plena diversió i expectació i poca paciència per omplir un qüestionari, crec que els resultats no s’haurien de tenir massa en compte ja que el número estrella devia ser el 3, el de “bé”.
Concloent, el Drac és un gran festival, on hi ha ponències, actes i xerrades molt interessants, protagonitzades per gran experts sobre la matèria; per altra banda, la qualitat de les peces és cada any més elevat. Tanmateix, la seva projecció i comunicació no està al nivell del festival des del meu punt de vista. Crec que si es replantegés aquesta qüestió el petit Drac podria arribar a ser un perfecte depredador de masses.
