Les xarxes socials permeten la interacció de milers de persones a temps real, basant-se en un sistema global de relacions establert per George Simmel. Primerament, abans d’analitzar quina és la gran tipologia de xarxes socials que estan disponibles, m’agradaria deixar clar què gira entorn del concepte de XARXA; un terme que no només s’utilitza a nivell on-line, sinó que es referix a tots aquells grups i mecanismes d’unió, através dels quals els individus han anat intereccionant al llarg de la història. L’esquema que presento a continuació configura una síntesi clara de les seves característiques:
Un cop clar quin és el significat del terme estudiat, cal apuntar la gran tipologia de xarxes socials a Internet, la llista és infinita, vegeu sinó, el següent enllaç a Wikipèdia que mostra diferents xarxes adequades a diversos perfils d’usuaris, amb uns objectius i una filosofia compartida.
Paral·lelament m’agradaria classificar les xarxes socials a partir de la categorització de Pablo Burguero.
Pel seu públic objectiu i temàtica:
Xarxes socials horitzontals: Són aquelles que es dirigeixen a un perfil d’usuari general i no es relaciona amb cap temàtica específica. A més a més, cal destacar que la seva entrada és lliure i no es demana cap requisit per la seva entrada. Un exemple d’aquestes poden ser Facebook, Twitter o Orkut.
Xarxes socials verticals: Fan referència a aquelles xarxes amb una temàtica determinada, inetrès i motiu pel qual els usuaris s’adhereixen a la xarxa. A la mateixa vegada, en funció de la seva especialització poden classificar-se com a xarxes socials professionals (Viadeo o Xing), xarxes socials d’oci (Wipley o Minube)o bé, xarxes socials mixtes (Yuglo o 11870).
Pel subjecte principal de relació:
Xarxes socials humanes: Aquelles que tenen l’objectiu de fomentar relacions entre persones, unint-les a partir dels seus interessos, aficions, viatges o altres activitats; alguns exemples poden ser tuenti, Youare o Dopplr.
Xarxes socials de continguts: Les relacions es desenvolupen a partir dels continguts publicats pels usuaris, com a Flickr (Imatges)
Xarxes socials d’Inerts: El seu objectiu és unir marques, automòvils o llocs, l’exemple més significatiu és Respectance.
Per la seva localització geogràfica:
Per exemple, algunes xarxes socials de parla hispana són les següents:
- Networking Activo: Agrupa empresaris i emprenadors i compta amb una revista impresa.
- Neurona: el seu objectiu és que l’usuari millori la seva xarxa de contactes professionals.
- Tuenti: Estudiants universitaris i de nivell secundari són els usuaris principals.
- eConozco: es presenta com una xarxa que et permet contactar amb molts professionals a partir dels teus coneguts de confiança.
- Qdamos: un portal per buscar parella i amics.
- Linkara: enfocat a les relacions d’amistat, es presenta com una xarxa social que et permet conèixer a gent a partir de les seves aficions.
- Gazzag: un mix entre una xarxa social professional i una xarxa de contactes personals.
Com s’aprecia, la varietat de classificacions és molt àmplia…a continuació, m’agradaria presentar una categorització molt visual i clara:
La temàtica de cada grup de xarxes socials són les següents:
a) Online communities| la socialització
b) Bussiness networks| oportunitats laborals
c) Online matchmaking| l’ànima bessona
d) Alumni networks| relacions d’amistat i punts de trobada
Ja per últim, m’agradaria compartir un article de la BBC, basta en la tesis doctoral d’un estudiant de School of Information Sciences at UC Berkeley. Aquest posa de manifest la relació i les clivelles existents entre la utilització d’unes xarxes socials i la classe social dels usuaris. Què en penseu, tornem a fer marxa enrere cap a una classificació única i inamovible de classes? o ens endinsem en les idenititats plurals i líquides anunciades per Bauman?
